ESCENOGRAFIA
L’escenografia ha estat tot un repte, a ‘Joan I a Marmellar’. De tots els escenaris del curtmetratge, només un forma part d’un decorat. Això vol dir que s’ha esmerçat molt de temps buscant les localitzacions adequades, tant a nivell d’interiors com d’exteriors. De totes les localitzacions, la més exacta és la de l’església de Sant Francesc de Vilafranca. Primer, perquè és l’únic espai que s’ha conservat en bon estat de l’antic convent de framenors, i, després, perquè sabem que el rei i el seu seguici utilitzaven les dependències del convent quan venien a Vilafranca (el palau reial els havia quedat petit).
Les parts de l’església que ens han servit són l’entrada des del claustre (just al costat de la magnífica tomba de Bertran de Castellet), la banda de les capelles laterals, i un tros de pany de paret del costat del retaule de Sant Jordi i la Mare de Déu.
Els altres interiors del convent no els hem pogut gravar a Sant Francesc perquè ja no en queda pràcticament res; només resta una part molt malmesa de l’antic claustre gòtic. Per això, el claustre que apareix al curtmetratge és el de Santa Anna de Barcelona, el més semblant que hem trobat per les dimensions i el tipus d’arcades.
L’escena de la partida d’escacs i la de l’escriptura de la carta s’han gravat al castell de Sant Martí Sarroca. Aquest és un edifici en bona part reconstruït, però ens ha anat bé pel que necessitàvem. Per a l’escena de la partida d’escacs, necessitàvem una sala amb les parets de pedra i una gran llar de foc, que representés l’estança principal del prior de framenors.
Per a la recreació de la sala principal del castell de Marmellar s’ha hagut de fer un decorat, perquè no ha estat possible trobar un pany de paret igual que el de Marmellar. El decorat l’ha fet Carles Cabús a partir d’una fotografia de la paret actual del castell.
Amb el decorat de la paret i una cortina al fons, hem fet totes les combinacions possibles per donar volum a la sala. El decorat l’hem col·locat sobre un escenari antic de teatre, cosa que ens ha permès tenir (sense haver de construir-lo) un terra de fusta semblant al que hi hauria al castell. La llum que ve de la finestra l’hem treballat amb filtres de color.
En general, s’ha mirat molt la composició dins l’enquadrament, buscant sempre l’equilibri dels diferents elements.
Els exteriors de ‘Joan I a Marmellar’ han estat sempre condicionats pel paisatge. És a dir, s’ha gravat en els llocs on hi predominen les alzines i els roures. Això vol dir que no ha estat una tasca fàcil, perquè al Penedès la majoria de boscos són de pi. També s’ha mirat de gravar en els pocs llocs on encara hi baixen les rieres, contrastant-ho amb la sequera que caracteritza la riera de Marmellar d’avui. Excepte alguns plans de les muntanyes de Prades, totes les localitzacions són de llocs del Penedès.
Pel que fa als masos medievals, hem tingut la sort de disposar-ne de dos a Pontons: cal Rei i can Guixó. A cal Rei hi predominen els pins, però no els hi hem fet evidents. Hem evitat les parts més ruïnoses de la construcció amb una planificació estudiada.
Can Guixó només es veu de lluny, però hi hem disposat d’un exemplar de roure que ens ha anat perfecte per a la composició de l’escena de l’home empestat.
ATTREZZO I VESTUARI
A ‘Joan I a Marmellar’ s’ha donat molta importància a l’attrezzo i al vestuari.
Bona part de l’attrezzo surt en primer pla, com a element a destacar. Per això, s’ha hagut de documentar molt cada un d’aquests elements, des d’una simple ploma d’escriure o un tinter, fins a un punyal o un braser. En total, podem comptar fins a 56 elements d’attrezzo diferents.
Pel que fa als animals, hem disposat d’un cavall, 4 gallines i uns quants porcs senglars.
Pel que fa al vestuari, una part d’aquest s’ha fet a partir dels models que apareixen al retaule de Sant Jordi i la Mare de Déu, de Lluís Borrassà, retaule pintat el mateix any de la cacera de Marmellar. Seguint aquests models, s’han fet els vestits del rei i Guillem de la Bona, i els barrets de la majoria dels personatges. Aquests vestits i barrets els ha fet Margarida Torruella.
El vestit de la noia salvatge s’ha fet a partir del model de la noia salvatge d”El Nom de la Rosa’ (Jean-Jacques Annaud, 1986). El vestit l’ha fet Amadeu Ferré.
La resta dels vestits s’han llogat.
Els ornaments del cavall s’han fet expressament per al curtmetratge. Els models també han estat els del retaule de Lluís Borrassà. Tots aquests ornaments, amb el vellut de la sella inclòs, els ha fet Mª José Gispert.
ESCENOGRAFIA
L’escenografia ha estat tot un repte, a ‘Joan I a Marmellar’. De tots els escenaris del curtmetratge, només un forma part d’un decorat. Això vol dir que s’ha esmerçat molt de temps buscant les localitzacions adequades, tant a nivell d’interiors com d’exteriors. De totes les localitzacions, la més exacta és la de l’església de Sant Francesc de Vilafranca. Primer, perquè és l’únic espai que s’ha conservat en bon estat de l’antic convent de framenors, i, després, perquè sabem que el rei i el seu seguici utilitzaven les dependències del convent quan venien a Vilafranca (el palau reial els havia quedat petit).
Les parts de l’església que ens han servit són l’entrada des del claustre (just al costat de la magnífica tomba de Bertran de Castellet), la banda de les capelles laterals, i un tros de pany de paret del costat del retaule de Sant Jordi i la Mare de Déu.
Els altres interiors del convent no els hem pogut gravar a Sant Francesc perquè ja no en queda pràcticament res; només resta una part molt malmesa de l’antic claustre gòtic. Per això, el claustre que apareix al curtmetratge és el de Santa Anna de Barcelona, el més semblant que hem trobat per les dimensions i el tipus d’arcades.
L’escena de la partida d’escacs i la de l’escriptura de la carta s’han gravat al castell de Sant Martí Sarroca. Aquest és un edifici en bona part reconstruït, però ens ha anat bé pel que necessitàvem. Per a l’escena de la partida d’escacs, necessitàvem una sala amb les parets de pedra i una gran llar de foc, que representés l’estança principal del prior de framenors.
Per a la recreació de la sala principal del castell de Marmellar s’ha hagut de fer un decorat, perquè no ha estat possible trobar un pany de paret igual que el de Marmellar. El decorat l’ha fet Carles Cabús a partir d’una fotografia de la paret actual del castell.
Amb el decorat de la paret i una cortina al fons, hem fet totes les combinacions possibles per donar volum a la sala. El decorat l’hem col·locat sobre un escenari antic de teatre, cosa que ens ha permès tenir (sense haver de construir-lo) un terra de fusta semblant al que hi hauria al castell. La llum que ve de la finestra l’hem treballat amb filtres de color.
En general, s’ha mirat molt la composició dins l’enquadrament, buscant sempre l’equilibri dels diferents elements.
Els exteriors de ‘Joan I a Marmellar’ han estat sempre condicionats pel paisatge. És a dir, s’ha gravat en els llocs on hi predominen les alzines i els roures. Això vol dir que no ha estat una tasca fàcil, perquè al Penedès la majoria de boscos són de pi. També s’ha mirat de gravar en els pocs llocs on encara hi baixen les rieres, contrastant-ho amb la sequera que caracteritza la riera de Marmellar d’avui. Excepte alguns plans de les muntanyes de Prades, totes les localitzacions són de llocs del Penedès.
Pel que fa als masos medievals, hem tingut la sort de disposar-ne de dos a Pontons: cal Rei i can Guixó. A cal Rei hi predominen els pins, però no els hi hem fet evidents. Hem evitat les parts més ruïnoses de la construcció amb una planificació estudiada.
Can Guixó només es veu de lluny, però hi hem disposat d’un exemplar de roure que ens ha anat perfecte per a la composició de l’escena de l’home empestat.
ATTREZZO I VESTUARI
A ‘Joan I a Marmellar’ s’ha donat molta importància a l’attrezzo i al vestuari.
Bona part de l’attrezzo surt en primer pla, com a element a destacar. Per això, s’ha hagut de documentar molt cada un d’aquests elements, des d’una simple ploma d’escriure o un tinter, fins a un punyal o un braser. En total, podem comptar fins a 56 elements d’attrezzo diferents.
Pel que fa als animals, hem disposat d’un cavall, 4 gallines i uns quants porcs senglars.
Pel que fa al vestuari, una part d’aquest s’ha fet a partir dels models que apareixen al retaule de Sant Jordi i la Mare de Déu, de Lluís Borrassà, retaule pintat el mateix any de la cacera de Marmellar. Seguint aquests models, s’han fet els vestits del rei i Guillem de la Bona, i els barrets de la majoria dels personatges. Aquests vestits i barrets els ha fet Margarida Torruella.
El vestit de la noia salvatge s’ha fet a partir del model de la noia salvatge d”El Nom de la Rosa’ (Jean-Jacques Annaud, 1986). El vestit l’ha fet Amadeu Ferré.
La resta dels vestits s’han llogat.
Els ornaments del cavall s’han fet expressament per al curtmetratge. Els models també han estat els del retaule de Lluís Borrassà. Tots aquests ornaments, amb el vellut de la sella inclòs, els ha fet Mª José Gispert.