LA DOCUMENTACIÓ
‘Joan I a Marmellar’ està molt documentat. La base del curtmetratge és totalment històrica. En general, ens hem basat en la documentació escrita de les cartes de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) i en la documentació iconogràfica de l’època. Pel que fa a les cartes, la principal és la de la cacera de Marmellar, però també són importants les cartes anteriors i posteriors a aquesta, perquè ens informen de l’abans i el després del dia de la cacera. Pel que fa a la iconografia, ens hem basat, en general, en els retaules gòtics de la segona meitat del segle XIV i principi del XV.
En primer lloc, resseguint el fil del curtmetratge, hi tenim documentat el secretari del rei d’aquell moment, que era Pere de Benviure, un personatge fosc que va assassinar la seva dona amb total impunitat. Normalment, els secretaris tenien ajudants joves que els escrivien les cartes i les copiaven als fulls del registre. El que ens ha arribat majoritàriament avui són aquests fulls, que es van enquadernar segles més tard en forma de llibre. La majoria de les cartes s’han perdut, perquè només tenien la funció del moment. Iconogràficament, hi tenim documentada la taula de cavallets, el mantell que la cobreix, el tinter i la ploma.
Miniatura del Llibre Vermell de Montserrat feta a la primera meitat del segle XV.
El tinter i el faristol estan copiats a partir de models del segle XV.
Antonello de Messina, Mare de Déu de l’Anunciació (segleXV).
Sant Jeroni en el seu estudi (segle XV). A part de la còpia del tinter, la idea d’il·luminar amb canelobres també l’hem tret d’aquest model.
La pàgina on s’hi copia la carta és una còpia restaurada (en paper de Capellades) del document de l’ACA, però sense la següent carta que es copiaria a sota; la restauració ha consistit en netejar amb l’ordinador tots els senyals del pas del temps.
Veure vídeo (Jaume Riera i Sans plegant una carta a l’ACA)
El munter Guillem de la Bona és l’únic personatge amb nom propi (a part del rei) que està directament documentat a la carta. Per vestir Guillem de la Bona i el seu cavall blanc, ens hem basat en els tres models següents:
Retaule de Sant Jordi i la Mare de Déu (vers el 1395). Lluís Borrassà.
Retaule de Sant Marc (segle XIV). Arnau Bassa. Hi hem copiat el punyal que porta el sabater Anià amb la mà ferida.
Miniatura del Llibre dels feits de Jaume I, segons la còpia feta a Poblet l’any 1343. Hi hem copiat el barret blau de dos dels cavallers.
El vestit del rei l’hem fet a partir de la descripció que en fa Bernat Metge a la primera pàgina de Lo somni: “…un hom de miya statura ab reverent cara vestit de vellut pelos carmesi sembrat de corones dobles daur ab un barret vermell en lo cap…”. Ens hi han faltat les dobles corones d’or.
Més exemples d’iconografia de l’època que ens han servit per al vestuari.
Retaule de Sant Jordi i la Mare de Déu. Lluís Borrassà.
Retaule del Sant Esperit (1393-94). Pere Serra.
El braser que apareix a ‘Joan I a Marmellar’ és una còpia feta expressament per al curt d’un braser del segle XIII.
Braser del segle XIII procedent de Santa Maria de la Seu d’Urgell.
Còpia feta per Xavier Sendrós.
També hi està documentada la manxa per ventar el foc:
Tríptic de Sant Vicenç (segle XIV). Mestre d’Estopanyà.
Documentació iconogràfica per al parament de la taula:
Retaule del Sant Sopar (segle XV). Jaume Ferrer I.
Hi hem copiat el coltell, el pa i les estovalles escacades. No hem pogut copiar-hi la vaixella de Manises.
Els plats de ceràmica vidrada són més propis de segles posteriors.
Un exemple de la composició d’un pla a partir d’un model medieval.
Retaule de Sant Esteve de Granollers (final del segle XV). Pau Vergós i taller.
El model de l’home que toca el corn s’ha tret d’una de les miniatures del Llibre de la Caça de Gastó Febus (1331-1391), en una còpia feta a principi del segle XV.
La recreació de la sala del castell de Marmellar s’ha fet a partir de l’estudi del mur actual del castell. En el decorat, hem recreat la disposició dels carreus i el tipus d’acabat que encara s’hi veu, consistent en fer sortir el morter entre aquests carreus, lliscar-lo i fer-hi una ratlla incisa quan encara és fresc, simulant la juntura entre ells.
Restes de morter original del mur meridional del castell de Marmellar.
En la recreació de la sala del castell també hem tingut en compte els permòdols que hi ha en el mur actual; sobre aquests permòdols hi aniria un embigat i un terra de fusta semblant al del nostre curtmetratge. On s’acaba la línia de permòdols, just al costat de la finestra, hi hem col·locat una cortina separadora dels dos espais. De l’espai del darrere de la cortina, les restes actuals no ens en diuen gran cosa.
Com que els murs són pràcticament iguals, hem fet servir el mateix decorat de la sala del castell per recrear l’interior de l’església de Sant Miquel.
LA DOCUMENTACIÓ
‘Joan I a Marmellar’ està molt documentat. La base del curtmetratge és totalment històrica. En general, ens hem basat en la documentació escrita de les cartes de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) i en la documentació iconogràfica de l’època. Pel que fa a les cartes, la principal és la de la cacera de Marmellar, però també són importants les cartes anteriors i posteriors a aquesta, perquè ens informen de l’abans i el després del dia de la cacera. Pel que fa a la iconografia, ens hem basat, en general, en els retaules gòtics de la segona meitat del segle XIV i principi del XV.
En primer lloc, resseguint el fil del curtmetratge, hi tenim documentat el secretari del rei d’aquell moment, que era Pere de Benviure, un personatge fosc que va assassinar la seva dona amb total impunitat. Normalment, els secretaris tenien ajudants joves que els escrivien les cartes i les copiaven als fulls del registre. El que ens ha arribat majoritàriament avui són aquests fulls, que es van enquadernar segles més tard en forma de llibre. La majoria de les cartes s’han perdut, perquè només tenien la funció del moment. Iconogràficament, hi tenim documentada la taula de cavallets, el mantell que la cobreix, el tinter i la ploma.
Miniatura del Llibre Vermell de Montserrat feta a la primera meitat del segle XV.
El tinter i el faristol estan copiats a partir de models del segle XV.
Antonello de Messina, Mare de Déu de l’Anunciació (segleXV).
Sant Jeroni en el seu estudi (segle XV). A part de la còpia del tinter, la idea d’il·luminar amb canelobres també l’hem tret d’aquest model.
La pàgina on s’hi copia la carta és una còpia restaurada (en paper de Capellades) del document de l’ACA, però sense la següent carta que es copiaria a sota; la restauració ha consistit en netejar amb l’ordinador tots els senyals del pas del temps.
Veure vídeo (Jaume Riera i Sans plegant una carta a l’ACA)
El munter Guillem de la Bona és l’únic personatge amb nom propi (a part del rei) que està directament documentat a la carta. Per vestir Guillem de la Bona i el seu cavall blanc, ens hem basat en els tres models següents:
Retaule de Sant Jordi i la Mare de Déu (vers el 1395). Lluís Borrassà.
Retaule de Sant Marc (segle XIV). Arnau Bassa. Hi hem copiat el punyal que porta el sabater Anià amb la mà ferida.
Miniatura del Llibre dels feits de Jaume I, segons la còpia feta a Poblet l’any 1343. Hi hem copiat el barret blau de dos dels cavallers.
El vestit del rei l’hem fet a partir de la descripció que en fa Bernat Metge a la primera pàgina de Lo somni: “…un hom de miya statura ab reverent cara vestit de vellut pelos carmesi sembrat de corones dobles daur ab un barret vermell en lo cap…”. Ens hi han faltat les dobles corones d’or.
Més exemples d’iconografia de l’època que ens han servit per al vestuari.
Retaule de Sant Jordi i la Mare de Déu. Lluís Borrassà.
Retaule del Sant Esperit (1393-94). Pere Serra.
El braser que apareix a ‘Joan I a Marmellar’ és una còpia feta expressament per al curt d’un braser del segle XIII.
Braser del segle XIII procedent de Santa Maria de la Seu d’Urgell.
Còpia feta per Xavier Sendrós.
També hi està documentada la manxa per ventar el foc:
Tríptic de Sant Vicenç (segle XIV). Mestre d’Estopanyà.
Documentació iconogràfica per al parament de la taula:
Retaule del Sant Sopar (segle XV). Jaume Ferrer I.
Hi hem copiat el coltell, el pa i les estovalles escacades. No hem pogut copiar-hi la vaixella de Manises.
Els plats de ceràmica vidrada són més propis de segles posteriors.
Un exemple de la composició d’un pla a partir d’un model medieval.
Retaule de Sant Esteve de Granollers (final del segle XV). Pau Vergós i taller.
El model de l’home que toca el corn s’ha tret d’una de les miniatures del Llibre de la Caça de Gastó Febus (1331-1391), en una còpia feta a principi del segle XV.
La recreació de la sala del castell de Marmellar s’ha fet a partir de l’estudi del mur actual del castell. En el decorat, hem recreat la disposició dels carreus i el tipus d’acabat que encara s’hi veu, consistent en fer sortir el morter entre aquests carreus, lliscar-lo i fer-hi una ratlla incisa quan encara és fresc, simulant la juntura entre ells.
Restes de morter original del mur meridional del castell de Marmellar.
En la recreació de la sala del castell també hem tingut en compte els permòdols que hi ha en el mur actual; sobre aquests permòdols hi aniria un embigat i un terra de fusta semblant al del nostre curtmetratge. On s’acaba la línia de permòdols, just al costat de la finestra, hi hem col·locat una cortina separadora dels dos espais. De l’espai del darrere de la cortina, les restes actuals no ens en diuen gran cosa.
Com que els murs són pràcticament iguals, hem fet servir el mateix decorat de la sala del castell per recrear l’interior de l’església de Sant Miquel.